Germans, gairebé bessons

Aquest és el bloc de la novel·la "Germans, gairebé bessons", de Mercè Cuartiella. El web també acull els microrelats que sobre el concepte germans ens han enviat escriptors i altres "lletraferits" ben variats.

3 – Microrelat de Daniel Ferrer_”Pampallugues”

L’escriptor Daniel Ferrer ens ofereix un divertit text amb dos germans força intermitents

Pipi, pipi, pipi, pipi, piipii…

Apa, som-hi, que em toca altra vegada. Res, ni un trist minut de descans…  A pencar altre cop, com aquell que és boig.

Deuen ser les set tocades, perquè el vell de la boina em mira ansiosament. I el nen del tupè amb el monopatí sota el braç, i la dona del carro de la compra vermell, i el gos de color torrat que treu la llengua de pam i mig. I ja arriba la carnissera, sempre mirant el rellotge i cuita-corrents pertot arreu.

M’odien, no em poden ni veure, ho duen marcat a la cara. I al meu germà, en canvi, li tirarien flors i el besarien als peus, a ell, sempre tan permissiu, el molt fleuma. Jo sí que els poso a ratlla…

Ui, ui, ja faig pampallugues novament. Apa, germanet, encén el verd, que és el teu torn. I tu, coi de gos!, espera’t un moment que encara hi sóc jo! I pel pas de zebra com tothom, que no t’ho hagi de-ree-pee-tiiir.

Pipi, pipi, pipi, pipi, piipii…

Anuncis

No comments yet»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: