Germans, gairebé bessons

Aquest és el bloc de la novel·la "Germans, gairebé bessons", de Mercè Cuartiella. El web també acull els microrelats que sobre el concepte germans ens han enviat escriptors i altres "lletraferits" ben variats.

Arxivar per Uncategorized

48- Microrelat de M. Teresa Cros

Microrelat de M. Teresa Cros, activista cultural

Sóc la primera d’una comitiva de cinc.  Ser la primera, tenia, a la meva família, prerrogativa? No. Més aviat fou una càrrega, un llast: tu, que ets la més gran, vigila’ls i no et distreguis… deixa-li a la  teva germana, que és més petita… hauries  de tenir cura del teu germà, que per això ets la gran!!!! La responsabilitat  ha de ser un aprenentatge fet quan pertoca, però no pas abans. Segur que hi ha situacions familiars extremes que demanen ser ateses de forma singular, no fou pas el nostre cas, sortosament. La literatura n’està plena d’aquests exemples i, això, a mi m’ha ajudat molt. Sort que tenim d’on pouar experiències ben resoltes!!

Anuncis

47- Microrelat de Juan Jesús Aznar

Un microrelat de Juan Jesús Aznar, periodista i home de lletres i de ciències

Ella

Mi padre siempre me lo dijo: “un amigo es un hermano que te da la sociedad; un hermano es un amigo que te da la sangre”. Nunca me habló de la amistad con la mujer que amas, pero para mí, ella, es mi amante, mi compañera, mi esposa, mi amiga, por lo tanto, mi hermana. Es en el único caso en la que la palabra incesto no suena a inmoral. ¡Amar sin adjetivos! 

46- Microrelat de Pilar Farrés

Un microrelat de la germana Pilar Farrés, incansable activista cultural

 No és el primer cop.
Calor d’estiu, calma molta calma, estem en silenci, silenci forçat.
Comencem saltant sobre el llit, un llit de motlles, i un xiu xiu , que enyoro…
Ell, el meu germà, salta , molt més , jo també vull…. mentre se sent la mare, és l’hora de la migdiada.. descanseu…
complicitat i rialles…..

45- Microrelat de Pep Torner

Pep Torner, gestor cultural, germà i home assenyat, ens deixa aquest microrelat que reactiva la iniciativa.

La professora de física li recordava cada vegada que podia … el teu germà sí que n’era de llest, treia les millors notes de la classe.

I cal tenir en compte que la germana gran ja era professora d’institut.

La duresa de ser el tercer i no tenir gaires perspectives el va portar a pensar-s’ho molt, però com que no era llest no va trobar cap solució.

44- Microrelat de Víctor Niubó

Avui un microrelat de Víctor Niubò, President de 1001 i lector de tebeos, còmics, novel·les gràfiques i llibres diversos

El nostre pare sempre va estimar la lectura i de seguida va veure en el còmic la manera d’iniciar-nos al meu germà i a mi. A mi em va subscriure al Cavall Fort i al meu germà  a l’Infantil, a mi em comprava Pumby i a ell Pulgarcito, per Reis jo rebia Tintins i ell Espirus. Ara tots dos podem presumir d’una envejable col·lecció de còmics, tebeos, novel·les gràfiques o com en vulguin dir avui.

43- Un microrelat que no ho és

Un text extret d’un llibre curiós “El martiri del clergat belga”, d’Auguste Mélot (París, 1915. Pàg 17). No és un microrelat, però gairebé ho sembla. Ens el passa en Joan Manuel Soldevilla, que sempre llegeix coses estranyes.

Al jove estudiant de filosofia de la Companyia de Jesús, el pare Eugèn de Dupierreux, l’hi van trobar un diari personal dels fets de la guerra que havia presenciat. El van condemnar i afusellar per l’esquena, que havia estat marcada amb una creu blanca, i en presència d’uns vint capellans als quals van obligar a assistir a l’espectacle. Entre els testimonis es trobava el germà bessó de la víctima, Robert Dupierreux.

42- Microrelat de Joan Miquel Soldevilla

Microrelat de Joan Miquel Soldevilla, psicòleg, germà i cunyat

Hi ha qui diu que tenir fills suposa viure amb el cor bategant fora del propi cos. Això només ho pot saber un pare o una mare. Si tanmateix això fos cert, no ho seria menys que tenir germans suposa viure acompanyat de veus que t’ofereixen consell, reflexions i visions alternatives a les experiències viscudes o pendents de viure, així com aprendre, créixer i evolucionar vicàriament. I això només ho pot saber qui té germans.

 

%d bloggers like this: