Germans, gairebé bessons

Aquest és el bloc de la novel·la "Germans, gairebé bessons", de Mercè Cuartiella. El web també acull els microrelats que sobre el concepte germans ens han enviat escriptors i altres "lletraferits" ben variats.

41- Microrelat de Francesc Bon

Microrelat del germà Francesc Bon, blogger. El podeu seguir a http://francescbon.blogspot.com.es/

 

El germà aixafà amb ràbia la cigarreta contra el cendrer.

-No crec que això sigui pas cap gran avantatge. El negoci és un desastre des que van aparèixer aquests paios.

-Tindràs què fer, poder faràs feliç a la mare d’una santa vegada, que ja li toca.

-Qui ha parlat. Mentre empaitaves dones, a l’Equador, no t’amoïnaves gaire, per la mare.

-No siguis mesquí. Tots ho sabíem, que hauria de tornar tard o d’hora.

 

40- Microrelat de Lluís Masdevall

Microrelat del germà Lluís Masdevall, empresari i home de lletres

Empesos a fugir, obligats a desfer-se dels seus records. I sense no eren res, només matèria viva sense horitzó. Els germans, a dalt del turó, observaven la pluja mentre el vent escombrava les penúries de la plana que s’extenia als peus de la seva mirada. El nostre petit país; terra, arbres, camps de blat i vinya, cases de pedra clara, gent senzilla de parla mil·lenària, i el mar. Aquest era el seu pensament en la melangia per la pèrdua del seu racó de món. Sabien que havien tornat a perdre.

 

39- Microrelat de Javi Martínez

 

Microrelat del germà Javi Martínez, aficionat als haikus i altres textos curts

 

Tinc molts tiets i tietes.

Jo sóc el petit de quatre germans, tinc dos germanes i un germà. Aquests m’han donat quatre nebots; tres nens i una nena.

Algun dia em tocarà a mi donar nebots a ells, però sempre seran els petits com jo ho vaig ser i ho continuo sent.

Més endavant desapareixerem en l’ordre que a algú convingui però deixarem petjada con algun dia els fills i nebots deixaran als seus successors. 

 

38- Microrelat de Josep Sucarrats

Microrelat del germà  Josep Sucarrats, periodista i director de la Revista Cuina

Vaig néixer entre el primer i el tercer, i un llibre d’autoajuda de tot a 100 em va revelar que això em convertia en el germà entrepà. M’alertava que em mancaria l’autoritat del gran i els privilegis del petit. Però,quan esmorzo, sempre penso: què caram, si el millor de l’entrepà és la llonganissa que hi ha entremig. De l’autoritat i dels privilegis, ves, ja en poden fotre un tros a l’olla.

37- Microrelat d’Imma Pérez Rovira

Microrelat de la germana Imma Pérez Rovira, advocada i mare de dos germans

Onze de la nit,la família reunida.

S’acosta el moment del pastís d’aniversari.Son 29 anys,quasi una vida!

Moments difícils per ser jove,no hi ha feina,no hi ha pisos,no hi ha futur?

 Un desig abans de bufar! crida algú.

 Ell tanca els ulls,pensa un moment amb totes les coses  que te necessitat….passen segons,serà que de tantes no sap quina triar?

Finalment,obra els ulls humitejats i diu: aquest any el diré en veu alta:

 Que torni el meu germà!

Son germà fa dos anys que va emigrar.

36- Microrelat d’Abdón Jordà

Microrelat del germà Abdón Jordà, dissenyador i home de talent

Asseguts a la terrassa d’un bar, la mare m’explicava tot el que havia descobert amb la decepció marcada a la cara.

Cínic, malparit, agressiu, egoista, fals, drogoaddicte, eren alguns dels adjectius que la mare escopia amb tota la seva ràbia. L’engany la frustrava.

Assegut al seu costat, figurant consternació, veia com el meu germà s’assemblava massa a mi. Un fill de puta de cap a peus.

35- Microrelat de l’Ana Papafi

Encara tenim més microrelars. Avui el de la germana Ana Papafi, una noia grega a qui li agrada el turisme i a qui li encanta viatjar

Τα αδέρφια.

Τα αδέρφια έχουν έναν ιερό δεσμό. Εγώ με τα αδέρφια μου είμαστε πολύ δεμένοι μεταξύ μας. Είμαστε τρεις και λειτουργούμε σαν ομάδα. Με την αδερφή μου, που είμαστε και πιο κοντά στην ηλικία ολοκληρώνουμε η μια την άλλη.Παντού είμαστε μαζί, απο το σχολείο μέχρι και στη ζωή. Με τον αδερφό μας έχουμε μεγάλη ηλικιακή διαφορά, και τον κακομαθαίνουμε συνέχεια. Τα αδέρφια μου είναι κομμάτι μου και δεν θα μπορούσα να φανταστώ τη ζωή  χωρίς εκείνους.

Los hermanos

Los hermanos tienen un relación sagrada. Con mis hermanos estamos muy cerca. Somos tres y funcionamos como un equipo. Con mi hermana, estamos más cerca en edad y nos completamos la una a la otra. Siempre estábamos  juntas, cuando éramos niñas fuimos a la misma escuela y así seguimos en la vida. Con mi hermano tenemos más diferencia de edad, y por eso le mimamos mucho. Mis hermanos son parte de mí y yo no podía imaginar la vida sin ellos.

%d bloggers like this: